Cinder i el príncep de Mitjanit

Després d'haver llegit la trilogia de Penryn i la fi dels temps, em vaig agafar amb moltes ganes aquesta primera història de la nova saga de la Susan Ee Històries de Mitjanit. És diferent. No ha perdut el ritme, l'acció, el personatge femení valent que ha de lluitar contra una terrible realitat que l'envolta i, en aquest cas, la enorme diferència entre les classes socials i el conflicte d'enamorar-se de qui no toca. És cert que potser perd una mica al no ser un relat en primera persona, però crec que està justificat perquè, amb Cinder, la Susan planteja una història per ser llegida per un públic més jove acostumada als contes narrats en tercera persona. En lloc de a partir dels 16 o 18 anys, com podrien ser els llibres de la Penryn, les Històries de Mitjanit semblen escrites per apropar la literatura adulta de fantasia (amb traces de terror) a un públic més ampli, una manera d'obrir la porta als més joves a històries més intenses, amb conflictes més adults, però sense ser terriblement explícites, i que arriben, i molt, a noies i nois a partir dels 10-12 anys. I als adults com jo, ens segueixen atrapant les seves històries, els seus personatges i la seva gran capacitat de fer que devoris el llibre en un tres i no res.

És el primer retelling que em llegeixo i la veritat és que m'ha encantat per...
• Com ha transformat la història de la Ventafocs, és a dir, aquest equilibri de canviar radicalment la història però mantenint elements de manera que s'entengui que està basat en el conte clàssic de "La Ventafocs
• Els personatges secundaris. Hi ha dos personatges secundaris brutals.
Ressenya completa al seu perfil d'Instagram: @laiabooks

Ay, qué maravilla de historia 🥰 Esta historia es un retelling de la Cenicienta muy oscuro y del que he disfrutado mucho, MUCHO. Es bastante cortita para mi gusto, pero muy intensa y creo que no le hacen falta las páginas, está perfecta tal cual está 👌🏻
Ressenya completa a Goodreads.com

se trata de un retelling de La Cenicienta, un cuento que siempre me ha gustado bastante y tenía curiosidad por ver que había hecho la autora con él. Me ha encantado el ir viendo detalles y elementos importantes en la trama inspirados en el cuento -como las hadas, la madrastra, el príncipe, etc.,- pero con un giro más oscuro que le da un toque distinto y muy guay. Y es que este libro tiene escenas bastantes crueles, no se corta mucho a la hora de mostrar el lado macabro del reino y de sus habitantes, dando un giro de tuerca al mundo de fantasía de color rosa. No solo hay magia, criaturas fantásticas de todo tipo como Lobisomes, hadas, troles... sino que también hay algo de acción, giros sorprendentes, amor y lucha todo bajo esa atmósfera de cuento de hadas.
Ressenya completa a Goodreads.com

Susan Ee is great at writing dark fantasy. Her stories are terrifying, yet still entrancing and alluring. I read her first series, Penryn and the End of Days, in 2015 and thinking back on it the memories that stuck with me are the particularly dark and twisted details. The same is true for Cinder & the Prince of Midnight. The terror and gruesomeness is enough to make you say, "what the..." but not enough to make you wish you hadn't read it.
Ressenya completa a Goodreads.com